Des de ben petits que ens fan ser conscients que la vida és limitada, que vulguem o no, té un final. El que no ens diuen és quines són les nostres limitacions, el que conseguirem ser abans d'arribar-hi. Per aquest motiu, creem límits imaginaris, barreres que ens impediran arribar a ser alguna cosa. Jo me'n vaig crear una, vaig pensar que havia trobat les meves limitacions, pero com no, estava equivocada.
Avui dia, segueixo buscant els meus límits i personalment, he de dir que si puc decidir, prefereixo no trobar-los. Aquests petits misteris són els que fan d'una vida monòtona, una vida amb grans oportunitats.

"On hi hagi vida, hi haurà esperança" - Steven Hawking

Em trobava en un món obscur. Només veia enemics; tot el que em deien, tot el que sentia i fins i tot, tot el que feia, era una amenaça per mi. I no n'he sigut conscient fins ara. Un cop he acoseguit sortir-ne, me n'he adonat com de fantàstica pot ser la vida.
Som massa conformistes, creiem que el que tenim és el màxim al que podem aspirar i amb el que hem de conviure, fins que un dia, descobreixes un món nou; noves maneres de fer, de pensar i de sentir.
La vida no està feta per quedar-se al sofà esperant que algun dia les coses canvïn, cal aixecar-se i fer front al que se'ns pot presentar.

Ningú em va dir que fos fàcil, però si que valdria la pena.