dissabte, 31 de gener del 2015
Em trobava en un món obscur. Només veia enemics; tot el que em deien, tot el que sentia i fins i tot, tot el que feia, era una amenaça per mi. I no n'he sigut conscient fins ara. Un cop he acoseguit sortir-ne, me n'he adonat com de fantàstica pot ser la vida.
Som massa conformistes, creiem que el que tenim és el màxim al que podem aspirar i amb el que hem de conviure, fins que un dia, descobreixes un món nou; noves maneres de fer, de pensar i de sentir.
La vida no està feta per quedar-se al sofà esperant que algun dia les coses canvïn, cal aixecar-se i fer front al que se'ns pot presentar.
Ningú em va dir que fos fàcil, però si que valdria la pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)