Sempre m’ha agradat tenir-ho tot planejat; saber què he de fer i què faré en el futur més proper. Pensar en un després i trobar-hi un buit, no em feia sentir bé. Sempre he volgut tenir-ho tot controlat; que les coses que em passaven, em passaven perquè realment ho creia convenient, ho havia escollit. Ara, però, m’he adonat que això no equival a felicitat, o tan sols, no tanta com jo voldria.

A vegades és necessari posar ordre als diferents esdeveniments de la vida per no entrar en un caos total. No obstant, hi ha altres vegades que és necessari deixar-se portar, deixar que les coses succeeixin al seu temps, per si soles.

He après a improvisar.